Tag Archives: Premis Nobel

Premi Nobel de Química 2019

 

Un dia després de l’anunci del Premi Nobel de Física 2019, la Reial Acadèmia de Ciències sueca ha atorgat el Premi Nobel de Química 2019 , conjuntament, al físic estadounidenc John B. Goodenough, al químic britànic M. Stanley Whittingham i al químic japonès Akira Yoshino «pel desenvolupament de les bateries ió-liti».

La història del desenvolupament de la bateria d’ió-liti va començar durant la crisi del petroli als anys 70.  Stanley Whittingham, Universitat de Texas (EUA), va crear una bateria de 2V amb un innovador càtode de disulfur de titani amb ions liti intercalats i un ànode, parcialment, de liti metàl·lic.  Malauradament, aquesta bateria no era viable perquè era explosiva a causa de l’alta reactivitat del liti metàl·lic.

El 1980, John Goodenoug, Universitat de Binghamton (EUA), després d’una investigació sistemàtica, va demostrar que si el càtode era d’òxid de cobalt intercalat amb ions liti, la bateria produïa més de 4V. Aquest descobriment va ser cabdal per al posterior desenvolupament de bateries més potents.

Finalment, fruït de les investigacions d’Akira Yoshino, Universitat de Meijo (Japó), el 1985, va arribar la primera bateria d’ió-liti comercialment viable. L’ànode era de coc de petroli, un material carbonós que, com el càtode d’òxid de cobalt, podia intercalar ions liti. La bateria descoberta per Yoshino era lleugera, resistent i recarregable centenars de vegades.

La Reial Acadèmia de les Ciències sueca reconeix la investigació feta per aquests tres eminents científics que «han assentat les bases d’una societat connectada sense cables i lliure de combustibles fòssils».

Més informació a https://www.nobelprize.org/

 

Deixa un comentari

Filed under Química

Premi Nobel de Física 2019

Avui, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat el Premi Nobel de Física 2019 al canadenc James Peebles i als suïssos Michel Mayor i Didier Queloz «per les seves contribucions a la comprensió de l’evolució de l’Univers i al lloc de la Terra al cosmos».

Jame Peebles, Universitat de Princeton, USA, ha rebut la meitat del premi «pels seus descobriments en cosmologia física».  Les seves investigacions teòriques sobre la radiació de fons del cosmos han assentat les bases del coneixement modern de la història de l’Univers des del Big Bang fins als nostres dies.  Ara sabem que només el 5% de tota la matèria i energia que conté l’Univers és coneguda i que el 95% restant està format per matèria fosca i per una inexplicable energia fosca.

Michel Mayor i Didier Queloz , Universitat de Ginebra, Suïssa, comparteixen l’altra meitat del premi «pel descobriment d’un exoplaneta que orbita una estrella de tipus solar».  La seva exploració de la Via Làctia a la cerca de mons desconeguts, mitjançant la tècnica de la velocitat radial, va reeixir amb el descobriment del primer planeta fora del nostre sistema solar.  Aquest descobriment va suposar una revolució per a l’astronomia, pel canvi que suposava en la visió del cosmos.  Des de llavors, els investigadors han descobert més 4.000 exoplanetes i han desenvolupat noves teories sobre els processos físics de creació dels planetes.

La cerimònia de lliurament dels premis se celebrarà a la Sala de Concerts d’Estocolm a Suècia el proper 10 de desembre de 2019, data de la mort d’Alfred Nobel.

Podeu trobar més informació a https://www.nobelprize.org/

Deixa un comentari

Filed under Física

Exposició virtual Fritz Haber: cara i creu d’un Premi Nobel

 

Ja podeu consultar l’exposició Fritz Haber: cara i creu d’un premi Nobel en versió virtual a l’enllaç http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-fisica-quimica/exposicio-virtual-fritz-haber-cara-i-creu-un-premi-nobel.   L’exposició organitzada amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Química a Fritz Haber va ser inaugurada el 7 de novembre de 2018

Els documents i materials exposat evidencien “la cara i la creu” del llegat d’aquest polèmic científic alemany.  D’una banda, com a benefactor de la humanitat per la seva contribució a l’explosió demogràfica del segle XX per la síntesi de l’amoníac, emprat en la preparació de fertilitzants, a partir dels seus elements.  De l’altra, com a criminal de guerra per la seva aportació al desenvolupament i ús de substàncies com a armes químiques que van provocar la mort de milers de soldats aliats durant la Primera Guerra Mundial.

La mostra virtual permet veure amb detall tots els documents i materials exposats en els diferents espais, així com accedir al contingut dels pòsters, a les presentacions fetes a l’acte d’inauguració i al text d’aquells documents considerats més rellevants per raons històriques i/o científiques.

Us animem a consultar l’exposició virtual i a visitar presencialment l’exposició Fritz Haber: cara i creu d’un premi Nobel a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Recordeu que ens podeu fer arribar la vostra valoració personal.

Us hi esperem!!

http://crai.ub.edu/ca/Noticies-butlleti/acte-d-inauguracio-exposicio-fritz-haber-cara-i-creu-d-un-premi-nobel

https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/11/018.html

 

Deixa un comentari

Filed under Biblioteca, CRAI, Química

Inauguració de l’exposició: “Fritz Haber: cara i creu d’un premi Nobel”

Amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel a Fritz Haber, el proper dimecres, 7 de novembre a les 12h, s’inaugura la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Fritz Haber: cara i creu d’un Premi Nobel.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo” a càrrec del Dr. Joaquín Pérez Pariente, professor de recerca de l’Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC en Madrid.

L’exposició romandrà a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química fins l’octubre de l’any vinent.

No hi falteu!  Us hi esperem!

 

 

Deixa un comentari

Filed under Biblioteca, CRAI, Notícies

Premi Nobel de Química 2018

Ill. Niklas Elmehed. © Nobel Media

El 3 d’octubre de 2018, la Reial Acadèmia Sueca de Ciències anuncià que el Premi Nobel de Química 2018 havia estat concedit a l’americana Frances H. Arnold del California Institute of Technology (Pasadena, USA), a l’americà George P. Smith de la University of Missouri (Columbia, USA) i al britànic Sir Gregory P. Winter del Laboratory of Molecular Biology (Cambridge, UK) “perquè han revolucionat la química i el desenvolupament de nous medicaments mitjançant l’evolució dirigida”.

La meitat de la dotació del premi ha estat per a Frances H. Arnold “per l’evolució dirigida d’enzims” i l’altra meitat per a George P. Smith i Gregory P. Winter “per la presentació sobre fagos de pèptids i anticossos”, segons ha informat l’Acadèmia.

El jurat ha destacat que els mètodes descoberts pels premiats d’evolució dirigida d’enzims i de presentació sobre fagos de pèptids i anticossos s’estan desenvolupant actualment a nivell internacional per promoure una industria química més ecològica, produir nous materials, fabricar biocombustibles més sostenibles, mitigar malalties i salvar vides.  A més, consideren que aquests mètodes han aportat grans beneficis a la humanitat i han establert els fonaments per a una revolució en la química.

Anteriorment, Frances Arnold i Gregory Winter havien estat guardonats pels seus descobriments.  Frances Arnold va ser la primera dona en rebre el 2016 el Premi de Tecnologia del Mil·lenni, considerat el Premi Nobel de la tecnologia, concedit per la Technology Academy Finland (TAF) i Gregory Winter rebré el 2012 el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica.

El lliurament dels premis se celebrarà a la Sala de Concerts d’Estocolm a Suècia el proper 10 de desembre de 2018, data de la mort d’Alfred Nobel.

Podeu trobar més informació a https://www.nobelprize.org/prizes/chemistry/2018/summary/.

 

Deixa un comentari

Filed under Notícies, Organismes i Institucions, Química

Premi Nobel de Física 2018

Ill. Niklas Elmehed. © Nobel Media

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha atorgat el premi Nobel de Física  2018  a l’americà Arthur Ashkin,  al francès Frenchman Gérard Mourou i a la canadenca Donna Strickland  per les seves “invencions revolucionàries en el camp de la física dels làsers”.

Arthur Ashkin, de Bell Laboratories a New Jersey (EUA), guanya la meitat del premi pel seu desenvolupament de “pinces òptiques i la seva aplicació a sistemes biològics”.  Aquesta tecnologia permet manipular amb feixos de llum organismes biològics de mida nanomètrica.

Gérard Mourou de l’École Polytechnique de Palaiseau (França) i de la University of Michigan (EUA) i Donna Stricklan de la University of Waterloo (Canadà) rebran un quart del premi cadascú “pel seu mètode de generar pulsos òptics ultracurts d’alta intensitat”.

L’Acadèmia Sueca de Ciències destaca que les invencions dels guardonats obren noves línies d’investigació i una multitud d’aplicacions industrials i mèdiques.

Aquest any, el Premi Nobel de Física ha estat concedit a Donna Strickland que esdevé, així, la tercera dona en ser guardonada des que el Premi s’atorgà per primera vegada el 1901 i Arthur Ashkin, que es converteix en el científic de més edat en aconseguir-ho amb 96 anys.

El lliurament dels premis se celebrarà a la Sala de Concerts d’Estocolm a Suècia el proper 10 de desembre de 2018, data de la mort d’Alfred Nobel.

Podeu trobar més informació a https://www.nobelprize.org/

 

 

Deixa un comentari

Filed under Física, Notícies, Organismes i Institucions

Lise Meitner i Otto Hahn, de la radioactivitat a la fissió nuclear

 

Des del 13 de març i amb motiu del 50è aniversari de la mort de Lise Meitner i d’Otto Hahn i del 80è aniversari del descobriment de la fissió nuclear, podeu veure a les vitrines del vestíbul d’entrada del CRAI Biblioteca de Física i Química l’exposició: Lise Meitner i Otto Hahn, de la radioactivitat a la fissió nuclear.

Els pòsters centrals són una cronologia dels principals esdeveniments en la vida personal i científica de Lise Meitner i Otto Hahn: la seva col·laboració durant més de 30 anys considerada com una de les més fructíferes de la història de la ciència, la Gran Guerra, l’ascens de Hitler al poder en Alemanya i la posterior fugida de Lise, la II Guerra Mundial, l’estudi dels transurànics que els portaria a la fissió nuclear, el premi Nobel concedit a Hahn, etc.

Hi ha un pòster dedicat als premis i reconeixements que van rebre els dos científics durant la seva vida. En una controvertida decisió el comitè Nobel va atorgar el Premi Nobel de Química de l’any 1944 a Otto Hahn, ignorant la importància de Lise Meitner  en el descobriment de la fissió.

El darrer pòster tracta d’altres científics importats de l’època, relacionats personalment amb Lise i Otto o amb les seves investigacions.

Deixa un comentari

Filed under Física, Història de la Ciència