Category Archives: Química

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha concedit el Premi Nobel de Química 2022 als químics K. Barry Sharpless (Estats Units, 1941), Morten Meldal (Dinamarca, 1954) i Carolyn R. Bertozzi (Estats Units,1966) «pel desenvolupament de la química clic i la química bioortogonal». 

L’Acadèmia ha premiat K. Barry Sharpless de Scripps Research (Estats Units) i Morten Meldal de la Universitat de Copenhagen (Dinamarca) per establir les bases d’una forma funcional de química, anomenada química clic, en la qual els blocs de construcció moleculars s’uneixen de manera ràpida i eficient; i Carolyn R. Bertozzi de la Universitat d’Stanford (Estats Units) per portar la química clic a una nova dimensió i començar a utilitzar-la en organismes vius.

La Reial Acadèmica Sueca de les Ciències ha anunciat aquest matí la concessió del Premi Nobel de Química 2021 a Benjamin List del Max-Planck-Institut für Kohlenforschung, Alemanya, i David W.C. MacMillan de la Princeton University, Estats Units, “pel desenvolupament de l’organo-catàlisi asimètrica”, una nova i enginyosa eina per a la construcció estereo-selectiva de molècules quirals.

Independentment, Benjamin List (Alemanya, 1968), estudiant anticossos catalítics, i David MacMillan (Gran Bretanya, 1968), estudiant la millora de reaccions asimètriques catalitzades per metalls, van observar que molècules orgàniques senzilles amb les propietats adequades podien catalitzar les  reaccions asimètriques que estaven investigant. L’any 2000, MacMillan va encunyar el terme organo-catàlisi per definir aquest nou concepte de catàlisi.

Des de llavors, l’interès per la recerca en aquest àmbit s’ha disparat tot i que List i MacMillan són capdavanters en comptar amb el disseny de molts organo-catalitzadors barats i estables que es poden utilitzar en una gran varietat de reaccions químiques.

L’organo-catàlisi és un dels avenços més importants en la química del segle XXI amb un enorme potencial en el desenvolupament de medicaments i molècules noves i funcionals, com per exemple, molècules per capturar la llum en cèl·lules solars, emmagatzemar energia en bateries, alleugerir el pes del calçat esportiu o inhibir el progrés d’una malaltia.

Un dia després de l’anunci del Premi Nobel de Física 2019, la Reial Acadèmia de Ciències sueca ha atorgat el Premi Nobel de Química 2019 , conjuntament, al físic estadounidenc John B. Goodenough, al químic britànic M. Stanley Whittingham i al químic japonès Akira Yoshino «pel desenvolupament de les bateries ió-liti».

La història del desenvolupament de la bateria d’ió-liti va començar durant la crisi del petroli als anys 70.  Stanley Whittingham, Universitat de Texas (EUA), va crear una bateria de 2V amb un innovador càtode de disulfur de titani amb ions liti intercalats i un ànode, parcialment, de liti metàl·lic.  Malauradament, aquesta bateria no era viable perquè era explosiva a causa de l’alta reactivitat del liti metàl·lic.

El 1980, John Goodenoug, Universitat de Binghamton (EUA), després d’una investigació sistemàtica, va demostrar que si el càtode era d’òxid de cobalt intercalat amb ions liti, la bateria produïa més de 4V. Aquest descobriment va ser cabdal per al posterior desenvolupament de bateries més potents.

Finalment, fruït de les investigacions d’Akira Yoshino, Universitat de Meijo (Japó), el 1985, va arribar la primera bateria d’ió-liti comercialment viable. L’ànode era de coc de petroli, un material carbonós que, com el càtode d’òxid de cobalt, podia intercalar ions liti. La bateria descoberta per Yoshino era lleugera, resistent i recarregable centenars de vegades.

La Reial Acadèmia de les Ciències sueca reconeix la investigació feta per aquests tres eminents científics que «han assentat les bases d’una societat connectada sense cables i lliure de combustibles fòssils».

Més informació a https://www.nobelprize.org/