El proper divendres 19 de novembre a les 12h, s’inaugura la setzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l’exposició ROSALIND FRANKLIN: una vida desxifrant estructures helicoidals, al CRAI Biblioteca de Física i Química.
L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec de la Dra. Lourdes Campos de la UPC amb el títol Rosalind Franklin 100 años después, una carrera desigual.
Aquesta mostra, prevista per al 2020 i ajornada a causa de la COVID-19, vol homenatjar Rosalind Franklin coincidint amb el centenari del seu naixement a través d’un recorregut per la seva trajectòria investigadora com a cristal·lògrafa experimentada, on es destaca la seva remarcable contribució a l’elucidació de les estructures del carbó, de l’ADN i del virus del mosaic del tabac.
El centre de l’exposició és un pòster explicatiu on es tracten tres aspectes: Els tres bressols del DNA, Cap a l’estructura del DNA i Rosalind Franklin després del DNA. L’exposició es completa amb els documents del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química en què es basa l’exposició i alguns objectes relacionats amb la cristal·lografia de raigs X.
Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però alhora intensa, trajectòria científica es pot dividir en tres etapes, atenent el centre on desenvolupa la seva activitat científica i les estructures cristal·lines que estudia.
1a etapa. (1947-1950) Laboratoire Central des Services Chimiques de l’État a Paris amb Jacques Mering. Franklin Estudia la determinació de les estructures cristal·lines del carbó, continuant amb el treball que havia realitzat en la seva tesi doctoral a la Universitat de Cambridge. Durant aquest temps, adquireix una gran expertesa en cristal·lografia i difracció de RX. Els articles que publica es consideren tot un referent en la matèria i van canviar la idea que els físic-químics tenien de les microestructures de carbó i substàncies relacionades.
2a etapa. (1951-1953) King’s College de Londres amb John Randall. Franklin treballa en la determinació de l’estructura de l’ADN. Al poc d’arribar-hi, identifica l’existència de dos configuracions diferents en equilibri de l’ADN, formes A i B. Aconsegueix fotografiar-les després de fer millores en la càmera fotogràfica i en la tècnica d’orientació de les fibres d’ADN. Així, el maig de 1952, presenta la seva famosa fotografia #51 de difracció de la forma B, l’evidència més clara de la forma helicoidal de la cadena d’ADN, que va ser clau per al descobriment de l’estructura de doble hèlix de James Watson i Francis Crick, guardonats amb el Premi Nobel de Medicina 1962.
3a etapa. (1953-1958) Birkbeck College de Londres amb John Desmond Bernal. Franklin investiga l’estructura del virus del mosaic del tabac. Determina l’estructura helicoidal del virus i la localització de l’ARN a l’interior. Entre 1955 i 1958 publica els resultats en catorze articles i completa la investigació d’altres tres que es publiquen després de la seva mort.
Fa no gaire que es coneix la importància de la contribució científica de Rosalind Franklin que, a més, va resultar ser essencial en el descobriment de l’estructura de l’ADN. A aquest reconeixement tardà del mèrit de Franklin van contribuir Watson i Crick que no van valorar justament les seves aportacions i la van desprestigiar tant professionalment com personalment.
Acompanyat l’exposició sobre Rosalind Franklin, s’ha organitzat la mostra Dones i Ciència amb la bibliografia del fons del CRAI Biblioteca de Física i Química. Aquesta mostra vol donar a conèixer la injustícia epistèmica que han patit les dones científiques al llarg del temps. El reconeixement de la seva valuosa contribució científica, menystinguda o atribuïda a altres científics, ha de servir per recuperar la seva memòria i revertir aquesta injustícia.
Blog de Física i Química-CRAI 