Premi Nobel de Física 2021

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha anunciat aquest matí la concessió del Premi Nobel de Física 2021 a Syukuro Manabe de la Universitat de Princeton, Estats Units, Klaus Hasselmann de l’Institut Max Planck de Meteorologia, Alemanya, i Giorgio Parisi de la Universitat Sapienza de Roma, Itàlia, “per les seves innovadores contribucions al coneixement dels sistemes complexos”.

Syukuro Manabe (Japó, 1931) i Klaus Hasselmann (Alemanya, 1931) comparteixen la meitat del premi “pels seus estudis dels sistemes complexos que van contribuir a establir els fonaments del nostre coneixement sobre el clima de la Terra i com hi influeix la humanitat”. L’altra meitat del guardó és per a Giorgio Parisi (Itàlia, 1948) “per les seves contribucions revolucionàries a la teoria de fenòmens desordenats i aleatoris”.

Des de fa segles, els físics s’han interessat per l’estudi dels sistemes complexos.  Aquests són sistemes difícils de descriure matemàticament tant pels nombrosos components que hi intervenen com pel seu possible comportament caòtic, el que dificulta la seva predictibilitat.  El clima de la Terra és un exemple de sistema complex al qual els treballs de Manabe, Hasselmann i Parisi han contribuït a la seva comprensió.

Syukuro Manabe va demostrar com l’augment de les concentracions de CO2 en l’atmosfera influïa en l’augment de les temperatures en la superfície de la Terra.  En la dècada del 1960, va desenvolupar models físics del clima de la Terra i va ser el primer a explorar la interacció entre el balanç de la radiació i el transport vertical de les masses d’aire.  El seu treball va establir les bases per al desenvolupament de models climàtics.

Al voltant de deu anys més tard, Klaus Hasselmann, va crear un model que relacionava la meteorologia amb el clima, confirmant així la fiabilitat dels models climàtics malgrat el temps canviant i caòtic.  A més, va desenvolupar mètodes per identificar senyals específics, empremtes, que els fenòmens naturals i les activitats humanes deixen en el clima.

Pels volts de 1980, Giorgio Parisi va descobrir patrons ocults en materials complexos desordenats. Els seus descobriments són una de les contribucions més importants a la teoria de sistemes complexos que fan possible comprendre i descriure molts materials i fenòmens complexos diferents i, aparentment, completament aleatoris, no només en física, sinó també en altres àrees com ara matemàtiques, biologia, neurociència i aprenentatge automàtic.

https://www.nobelprize.org/

Deixa un comentari

Filed under Física

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s