Fons personal de Torquat Notó i Cañisà

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha incrementat el Fons d’arxiu: fons personals i institucionals amb la incorporació del fons personal de Torquat Notó i Cañisà (1919-2013).  Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona va desenvolupar la seva carrera professional a La Seda de Barcelona i va participar en la creació de l’actual Col·legi Oficial de Químics de Catalunya. 

La documentació del fons de Torquat Notó va ser donada pel seu fill, Jordí Notó i Brullas, l’octubre del 2020. El llegat inclou llibres, separates, revistes i documentació d’arxiu que abasta del 1942 al 2007, amb documentació dels inicis de la seva etapa d’estudiant de ciències químiques fins els esborranys del seu projecte de tesi. El seu meticulós mètode d’estudi fa que la documentació generada per la seva activitat acadèmica sigui rica en detall, aportant molta informació sobre el contingut de les assignatures de Química i l’organització de la Facultat en general durant l’època de postguerra més immediata. 

El tractament documental de l’arxiu va començar el novembre del 2020 i va acabar el març del 2021. El fons està recollit en cinc capses ubicades al Dipòsit del CRAI Biblioteca de Física i Química i està disponible per a la seva consulta. 

Torquat Notó i Cañisà va néixer el 25 d’agost de 1919 a Barcelona. La tardor de 1936, tot just després d’acabar el batxillerat, va ser cridat amb la Lleva del Biberó a fer la instrucció militar.  Assignat a una seva secció pertanyent al Grup de Transmissions i Senyals de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, va participar en la batalla de l’Ebre.  Fet presoner al gener de 1939, va estar empresonat en un camp de concentració fins al final de la Guerra Civil. El 1942, va prosseguir el estudis i es va matricular a la Sección de Químicas de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Barcelona (l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat) on va coincidir amb Jaume Duñach, Josep Castells, Benjamí Estruch, Josep Mata, Pepita Brullas, qui es convertiria en la seva dona, i Maria Dolors Masjuan. Acabats els estudis, l’any 1947, amb la distinció de Premi Extraordinari, va ser nomenat professor ajudant a la UB el curs 1947-1948 i va començar a fer la tesi doctoral.  El 1948, va abandonar la universitat per incorporar-se a treballar de La Seda de Barcelona, una relació laboral que va durar fins al 1982. Durant la seva etapa a La Seda, va descobrir una forma de tenyir fibres sintètiques, què va decidir no patentar en considerar que el descobriment l’havia fet en horari laboral i al laboratori de l’empresa. També, va ser director de la fàbrica de producció d’Enkaswing (marca de la fibra elastòmera de La Seda) fins que va fer fallida.  Compromès amb els seus companys de professió, Notó i Cañisà va participar en la fundació, el 1951, del Colegio de Químicos de Cataluña y Baleares (actualment Col·legi Oficial de Químics de Catalunya) del qual va ser degà durant dos anys (1974-1976). 

Deixa un comentari

Filed under Biblioteca, Donatius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s