Monthly Archives: Octubre 2020

La Reial Acadèmia sueca de Ciències ha atorgat el Premi Nobel de Química 2020, conjuntament, a la microbiòloga francesa Emmanuelle Charpentier de la Unitat Max Planck per a la Ciència de Patògens, Alemanya, i a la química nord-americana Jennifer A. Doudna de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, CA, USA, «pel desenvolupament d’un mètode per a l’edició del genoma».

Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna han descobert la tisora genètica CRISPR/Cas9, «una de les eines més precises per editar ADN genòmic».  El seu ús, actualment habitual als laboratoris, ha permès als investigadors modificar l’ADN d’animals, plantes i microorganismes.

CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats), traduït com a repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades, és un mètode que ha escurçat a unes poques setmanes el temps requerit per modificar els gens de les cèl·lules, procés en què s’hi esmerçava molt de temps, era difícil, fins i tot, impossible.

La col·laboració entre d’aquestes dues científiques va començar el 2011 després que Charpentier publiqués un article sobre el descobriment d’una molècula desconeguda, tracrRNA, que formava part del sistema immune d’un bacteri, CRISPR/Cas, el qual atacava els virus trencant del seu ADN.  El 2012, els dos grups d’investigació van desenvolupar la tisora genètica del bacteri al laboratori, van simplificar els seus components perquè fos més fàcil d’utilitzar i la van reprogramar perquè tallés qualsevol molècula d’ADN en un lloc predeterminat.  Llavors, el codi genètic es pot reescriure fàcilment on s’ha produït el trencament de l’ADN.

L’impacte que la CRISPR/Cas9 ha tingut en les ciències de la vida és revolucionari. Està contribuint a descobriments importants en investigació bàsica, al desenvolupament de conreus resistents a plagues i sequeres i, en medicina, a l’aplicació de noves teràpies per al tractament del càncer i de malalties hereditàries.

Aquest any, a causa de la covid-19, la cerimònia de lliurament de diplomes i medalles es farà de manera virtual el 10 de desembre, dia de la mort d’Alfred Nobel.

Avui, la Reial Acadèmia de les Ciències sueca  ha anunciat la concessió del Premi Nobel de Física 2020 al físic matemàtic britànic Roger Penrose i als físics, l’alemany Reinhard Genzel i la nord-americana Andrea Ghez «pels seus descobriments sobre un dels fenòmens més exòtics de l’univers, els forats negres».

Roger Penrose, Universitat d’Oxford, UK, li ha estat atorgat el guardó «pel descobriment que la formació del forat negre és una predicció sòlida de la teoria general de la relativitat».  Amb els seus mètodes matemàtics enginyosos va demostrar que els forats negres eren una conseqüència directa de la teoria general de la relativitat.  Forats negres en què, fins i tot, el mateix Einstein no hi creia. 

El revolucionari article que va publicar el 1965, on demostra i descriu detalladament la formació real dels forats negres, en el cor dels quals totes les lleis conegudes de la natura es deixen de complir, està considerat la contribució més important a la teoria general de la relativitat des d’Einstein.

Reinhard Genzel, Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics, Alemanya, i Universitat de Califòrnia, Berkeley, USA; i Andrea Ghez, Universitat de Califòrnia, Los Angeles, USA, els ha estat atorgat el guardó «pel descobriment d’un objecte compacte super massiu al centre de la nostra galàxia».

Els grups dirigits per Genzel i Ghez han dedicat les seves investigacions a mesurar les òrbites de les estrelles més brillants d’una regió anomenada Sagittarius A*, al centre de la Via Làctia.  Les mesures dels dos grups estan d’acord amb l’existència d’un objecte invisible, extremadament pesant, que governa les estrelles i les fa girar al seu voltat a una velocitat vertiginosa. Segons l’Acadèmia, «El seu treball capdavanter ens ha donat una de les evidències més convincents d’un forat negre al centre de la Via Làctia».

Andrea Ghez és la quarta dona distingida amb el Premi Nobel de Física, després de Marie Curie (1903),  Maria Goeppert (1963) i Donna Strickland (2018).

La Reial Acadèmia de les Ciències sueca reconeix la investigació feta per aquests tres eminents científics que «han obert camí en l’estudi d’objectes compactes i super massius».

Obres escrites o editades per Roger Penrose disponibles al CRAI Física i Química